Es coneix com a processionària del pi la larva (eruga) d’una espècie de papallona nocturna (Thaumetopoea pityocampa Schiff.) anomenada vulgarment així perquè es desplaça en grup -és molt gregària- formant les característiques cues o processons, especialment quan s’enterra.

, processionària
Adults: a dalt el MASCLE, a baix la FEMELLA.
Xavier Cañellas

Es tracta d’un insecte defoliador -és a dir, s’alimenta de fulles- que ataca els pins, i que pot afectar-lo de manera greu si els atacs són molt intensos i repetits o si els arbres estan debilitats. Així i tot, l’arbre no es mor. A les Balears afecta sobretot al pi blanc (Pinus halepensis Mill.) que, tot i no ésser el més susceptible, és el més abundant a les illes.

Aquesta espècie és típicament mediterrània, encara que fa relativament poc temps que la trobam a les Illes Balears. Fou detectada a Mallorca l’any 1942, per Joaquín Ximénez de Embún, enterrada en forma de crisàlide en el pa de terra d’unes plantes per ajardinar, provinents de la Península i tot d’una es va dispersar per tota la superfície de l’illa.

A l’illa de Menorca va arribar l’any 1970, encara que no es coneix amb seguretat quina va ser la font d’infestació: la introducció de plantes afectades o a causa dels forts vents que a vegades bufen del sud-oest, que podrien haver traslladat les papallones quan volen fins a les costes de Ciutadella.

, processionària , processionària
Eruga sobre una bossa.
Xavier Cañellas
Bossa en una branca de pi.
Xavier Cañellas

En el cas d’Eivissa, la presència de l’insecte data de 1975, quan s’hi va introduir enterrada en forma de crisàlide en el pa de terra d’unes plantes de baladre que es varen dur des de la Península fins a la zona de cala Vadella, al sud-oest de l’illa.

Formentera es col·locaren trampes de feromona i es capturaren els primers exemplars adults l’any 2007. Enguany (2010) s’han observat bosses per primera vegada a l’illa. En concret es comptabilitzaren un total de 84 bosses.

Per això, i tenint en compte l’absència d’una part dels paràsits i dels predadors naturals en el lloc d’origen, la processionària podria arribar a constituir un problema greu per als nostres pinars.